Barranc de L’Encantà

El Barranc de l’Encantà deu el seu nom a una llegenda posterior a la Reconquesta que l’erudit botànic Antonio Cavanilles recull en la seva obra Observacions: “barranc que la credulitat va cridar de l’Encantada per la pedra circular d’uns cinc peus de diàmetre, que en forma de finestra tancada es veu a la gola del barranc a 20 peus sobre el nivell ordinari de les aigües. En aquesta fingir la plebs la boca de certa mina on els Moros van amagar els seus tresors i dexaron encantada una donzella, que cada cent anys surt per tornar á entrar en el mateix dia. ”

Neix a les proximitats de Beniaia, a la Vall d’Alcalà, discorre pel terme de Planes, travessant una sèrie de goles excavades a les formacions calcàries de la Serra de Cantacuc i desfilant cap a Beniarrés enclavat entre les serres de l’Albureca i del Cantalar a la recerca del riu Serpis, al qual tributa les seves aigües. En total, l’Encantà recorre més de 8 quilòmetres d’un barranc agrest, formant un conjunt de gran bellesa paisatgística i contrastat valor faunístic i botànic.

FAUNA

FLORA ARBÒRIA

Pel que fa a la vegetació, es tracta de la típica vegetació mediterrània: arbres i arbustos en general perennifolis i esclerofil·les, és a dir, de fulles petites, dures i sovint espinoses, per estalviar aigua al llarg del període estival. L’estructura de la vegetació varia segons la seva localització, així com de la seva situació en solana o obaga. Hi ha algunes pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) de poca extensió, juntament amb alguns exemplars de carrasca (Quercus rotundifolia) que, de forma dispersa, apareixen pel paratge recordant-nos el que en altres temps van ser extenses formacions boscoses. Menys abundant és elarboç (Arbutus unedo) la població, juntament amb el cirerer de Santa Llúcia (Prunus mahaleb), està prevista reforçar dins el Pla de gestió de la Microrreserva de flora de l’Alt de Senabre que limita amb l’Encantà. També està prevista la reintroducció del freixe de flor (Fraxinus ornus), arbre caducifoli de fulles compostes, que antany existien i actualment ha desaparegut.

FLORA ARBUSTÍFERA

 Entre els arbustos abunda el llentiscle (Pistacia lentiscus) y la noguerola (Pistacia terebinthus). Altres arbustos també abundants són el ginebre (Juniperus oxycedrus), el coscoll (Quercus coccifera), planta pròxima a la carrasca però amb fulles d’un verd més nítid, laargelaga (Ulex parviflorus), arbust fortament espinós i amb flors d’un color groc intens que donen color al paisatge hivernal, el bruc (Erica multiflora) de fulles reduïdes i flors de color rosa pàl·lid i el margalló (Chamaerops humilis), única palmera autòctona de la Península Ibèrica. Una altra espècie interessant és la savina (Juniperus phoenicea). A la primavera destaquen en el paisatge les grans flors blanques o roses de lesestepes (Cistus albidus, Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis). Entre les plantes aromàtiques, majoritàriament de la família de les labiades, són abundants elromaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris), la sajolida (Satureja obovata) y, en menor abundancia, la pebrella (Thymus piperella), espècie protegida per ser endemisme iber-llevantí.

Així mateix, en laMicrorreserva de flora de l’Alt de Senabre que limita amb l’Encantà, s’han catalogat 252 espècies en tot just 5,61 hectàrees -de les quals 13 són endèmiques, 11 són rares amb risc menor d’extinció, 3 estan amenaçades i altres 5 són espècies protegides en l’àmbit autonòmic-, el que pot donar una idea de la biodiversitat florística de la zona.

VEGETACIÓ DE RIBERA

Al costat del llit apareix un altre tipus de vegetació, depenent de l’aigua: la vegetació de ribera. Entre els arbres destaquen el chopo (Populus nigra) y el àlber blanc (Populus alba), els dos caducifolis, fàcilment distingibles entre si per les fulles. Apareixen també diverses espècies de sauces (Salix eleagnos), així com l’abundant baladre (Nerium oleander), de grans flors rosades i verinosa tant per a l’home com per al bestiar. Al costat d’aquesta resulta fàcil trobar el tamarindo (Tamarix gallica), el esbarzer (Rubus ulmifolius), formaciones de canya (Arundo donax). Molt a prop del riu apareixen de forma dispersa formacions de canyís (Phragmites australis), un tipus de canya no tan alta però més estilitzada que requereix la presència d’aigua, almenys de forma estacional, la cua de cavall (Equisetum telmaitea), el yezgo (Sambucus ebulus), la unciana (Dorycnium rectum), el roser silvestre (Rosa micrantha), la esparreguera (Asparagus acutifolius), la murta (Myrtus communis), el brusc (Ruscus aculeatus), la carrasquilla (Rubia peregrina), la arítjol (Smilax aspera) y el marfull (Viburnum tinus). Ocupant el mateix nínxol ecològic, a la riba, és fàcil trobar la boga (Typha dominguensis), amb unes llargues fulles, sent molt característica la seva inflorescència en forma de pur, i el junco (Schoenus nigricans). També es coneixen a la zona diverses espècies de falgueres, com elfalguera femella (Pteridium aquilinum), el polipodio (Poyipodium vulgare) y el falzia de pou (Adiantum capillus-veneris), que viu en ambients humits amb degoteig d’aigua.

Amb la intenció de regenerar i / o recuperar aquest interessantíssim patrimoni natural, la Regidoria de Turisme i Medi Ambient va elaborar una memòria descriptiva i va encarregar la redacció d’un Projecte de restauració mediambiental del barranc de l’Encantà amb el qual es va sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) que autoritzés l’actuació proposada. Aquest projecte tracta d’ordenar i compatibilitzar els usos socials que tradicionalment s’han desenvolupat a la desembocadura d’aquest paratge amb la recuperació i potenciació dels seus valors naturals. Així, a la proposta de la seva total peatonalització se suma la creació d’una zona de recepció i amortiment, l’ordenació i adequació dels accessos i sendes, la prohibició d’acampar o prendre focs, el reforçament de les espècies amenaçades i la reintroducció de les desaparegudes, així com la redacció d’un Pla de gestió integral que compatibilitzi i complementi els seus usos amb els de la Microrreserva de flora de l’Alt de Senabre.