Els diversos ambients muntanyencs i fluvials propicien una gran varietat d’hàbitats. Ens trobem des de retazos importants de bosc mediterrani en bon estat a notables boscos de ribera. Existeixen espècies faunístiques aquàtiques de gran interès, acompanyades d’aus, mamífers i altres vertebrats d’especial rellevància, alguns dels quals escassos a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un espai amb un paisatge excepcional i uns notables valors ecològics i geomorfològics.

Existeixen també elements arquitectònics de gran valor històric vinculats al paisatge, com és el llegat d’enginyeria que va deixar el ferrocarril (ponts, mampuestos i túnels), el castell de Perputxent, els molins de finals del segle XIX, els azudes i les petites centrals hidroelèctriques .

Aquesta interacció històrica entre el mitjà físic natural i l’activitat humana al llarg dels segles, caracteritza el paisatge i la zona d’influència que ara es protegeix en aras de procurar la seva conservació i gestió racional. El règim de gestió del espai protegit propugna l’ús sostenible dels recursos naturals del riu Serpis i el seu paisatge associat, els criteris de conservació quedaran fixats mitjançant la redacció del corresponent rector d’ús i gestió del pla que comporta la declaració de Paisatge Protegit del Serpis aprovat el 13 d’abril de 2007.

La Serra de Benicadell és un espai utilitzat des de temps prehistòrics com a hàbitat de grups humans, que va trobar a les seves coves i costaneres un lloc de refugi i caça. El jaciment prehistòric més destacat a la zona és la Cova de l’Or (Beniarrés), del neolític inferior (6.000 aC), punt de referència mundial per la importància dels materials localitzats que van marcar el destí d’una nova època: el naixement de l’agricultura al Mediterrani occidental. Altres jaciments destacats són la Cova del Moro (Muro), la Cova Negra (Gaianes) i el Sercat (Gaianes), poblat del II mil·lenni a.C. La cultura islàmica també va deixar la seva impronta a la serra, destacant l’assentament de l’Alt de la Nevera (Gaianes), on es creu que l’any 1092 el Cid va enfortir un castell d’origen àrab existent al cim de “la Peña Cadiella” com així es refereix el Cant del Mí Cid-. Al Benicadell existeixen, a més, diverses caves de neu.

Ja al segle XVI, la pressió demogràfica va forçar l’abancalamiento de las laderas fins a cotes difícilment imaginables, que es van anar compaginant amb altres usos tradicionals de la serra, com van ser l’explotació maderera, l’extracció de fuel i l’apicultura.

Per altra banda, el Benicadell és un clàssic del muntatge i de l’educació ambiental, sent el referent de nombrosos escaladors que troben en ella la fascinació de les grans muntanyes, amb la seva gran façana rocosa i almenada per una retallada i esvelta crestera, i enriquida per paratges de profund significat social i cultural.

En definitiva, la Solana del Benicadell és un paisatge en què la conformació té molt de veure l’acció humana al llarg de la història, que ha configurat ambients nous i diversos.

Atendiendo a consideracions en tot equiparables a les anteriors, la vessant nord d’aquesta serra, situada a la província de València, va ser declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat, amb la denominació de “Ombria del Benicadell”. El Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell completa la protecció del massís muntanyenc en la vessant inclosa a la província d’Alacant, per la qual cosa les iniciatives de protecció són complementàries i es reforcen mútuament.

Des del 16 de gener de 2007, Beniarrés compta amb el seu primer espai protegit. Es tracta de la Microrreserva de flora de l’Alt de Senabre, que inclou els terrenys públics de Fantaquí, cova dels nous forats i corralets de l’Encantà. A penes 5,61 hectàrees s’han registrat més de 250 espècies, el que pot donar una idea de la biodiversitat que atesora el lloc. Entre la flora protegida es troben espècies endèmiques, exclusives, estranyes i / o amenaces, motiu pel qual la Conselleria de Territori, basant-se en el Informe botànic redactado a l’efecte, ha acceptat la petició de la Regidoria de Medi Ambient del nostre Ajuntament en quant a la conveniència de protegir aquest espai natural.

Aquest reconeixement suposa la posada en marxa d’un Pla de gestió per a la microrreserva, que inclou la senyalització dels seus límits, l’establiment de cartells informatius, l’adequació d’una via, la reintroducció i / o reforç de certes arbres d’espècies com, entre d’altres , la carrasca, el madroño o el fresno, així com la creació d’un banc de llavors.

L’embassament de Beniarrés, de propietat estatal, va començar la seva construcció en la dècada dels 40 ‘amb la finalitat de regar les hortes i, fonamentalment, els cultius de tarongers existents a la comarca de la Safor. Posseeix una presa de gravetat de 53 metres d’altura i una làmina d’aigua de 260 hectàrees, que li permet embassar fins a 31 hm3. El sobreeixidor, de comportes, permet desguassar fins a 1000 m3 per segon.

Aigües amunt de l’embassament, el fort assentament poblacional i industrial (tèxtil i papereres) provoca elevats índexs de contaminació en les seves aigües i sediments, de manera que l’embassament presenta nivells molt alts d’eutrofització, anòxia (absència d’oxigen) i fins i tot emanacions d’àcid sulfhídric en època estival. S’estima que el 80% del cabal que arriba fins a l’embassament prové de les depuradores existents aigües amunt, i encara que hi ha un Pla de depuració d’aigües, sembla que aquest no es mostri el efectiu que seria d’esperar. Per aquest motiu, s’ha sol·licitat en repetides ocasions que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) realitzi una auditoria mediambiental de les aigües i sediments, així com que elabori un Programa d’actuacions amb la finalitat d’aconseguir, dins el termini, els objectius que recull la Directiva 2000/60 / CE pel que fa a la qualitat dels recursos hídrics.

L’entorn natural, però, resulta molt agradable a la vista, raó que reforça el convenciment que l’àrea d’influència de l’embassament posseeix un enorme potencial turístic i esportiu. Confiem que la CHX prengui consciència dels riscos que per a la salut pública i mediambiental suposen els nivells de contaminació assolits, i assumeixi les seves responsabilitats amb la rapidesa i la diligència que seria desitjable d’un Ministeri de Medi Ambient. Des de la Regidoria de Turisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Beniarrés ha el ferm compromís d’exigir que així sigui.