Cova de L’Or

EL TEMPS DELS PRIMERS AGRICULTORS I PASTORS

Les campanyes d’excavació

La Cova de l’Or s’obre al vessant meridional de la serra del Benicadell, dominant la vall del riu d’Alcoi. És una cova amb excel·lents condicions d’habitabilitat que va acollir un dels grups d’agricultors i ramaders pioners d’origen mediterrani que es van expandir per les nostres terres des de mitjans del VI mil·lenni abans de Crist (5600 a.C.).

Les primeres notícies com a jaciment arqueològic són de 1933, data en què R. Pardo va realitzar algunes cates. Explorada de nou pel Museu d’Alcoi, el 1955 van començar les campanyes d’excavació del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, al capdavant de les quals estaven J. San Valero i V. Pascual, qui les continuaria de 1956 a 1958 .

La riquesa i la importància del jaciment, especialment les seves ceràmiques decorades mitjançant la impressió de la vora d’una petxina de Cardium, el van convertir ràpidament en clau per a la investigació del Neolític valencià. Els cereals carbonitzats van ser datats pel mètode del C14, amb resultats que aconsegueixen la data del 5550 abans de Crist, establint l’horitzó inicial de l’agricultura i la ramaderia a la península Ibèrica.

Noves campanyes d’excavació i una investigació interdisciplinària van ser represes el 1975 també pel SIP, ara sota la direcció de V. Pascual i B. Martí, fins a 1985.

LA VIDA QUOTIDIANA A LA COVA de l’Or

Quan arriben els primers grups neolítics a la vall de Perputxent s’havia arribat al clímax en temperatura i en humitat del període Atlàntic. Unes condicions que van potenciar l’esplendor del bosc mediterrani de carrasques, coscolls i arboços, entremesclat amb els arbres caducifolis com roures, aurons, freixes, cirerers i arços. A la solana del Benicadell es protegirien les espècies més càlides com l’ullastre i el llentiscle, o les més frugals com el pi blanc, els romers i les estepes.

Cap al 5600 abans de Crist aquest paisatge comença a patir una profunda transformació i la Cova de l’Or ens parla de l’empremta dels grups humans. Les activitats productives de les societats neolítiques reduiran el bosc per implantar pastures i camps de cultiu. Les restes carbonitzades mostren el cultiu de cereals com el blat i l’ordi, i de lleguminoses com les faves, llenties o pèsols. Pel que fa als animals domèstics, el predomini de l’ovella és molt cridaner, amb un nombre reduït de cabres. El porc està ben representat i de forma escassa el bou i el gos.

La manera de vida agricultor requereix fabricar un nou aixovar domèstic, del qual formen part els vasos ceràmics que s’empren per cuinar i per emmagatzemar. Els fulls de sílex són utilitzades com ganivets, o bé com a elements de falç. Les destrals realitzades mitjançant poliment serveixen per al treball de la fusta. I les culleres d’os ens confirmen els canvis en els costums alimentàries, ara basades en cereals i llegums.

CERÀMICA, ART I RELIGIÓ.

L’agricultura comença a desenvolupar-se al Pròxim Orient des del desè mil·lenni abans de Crist. Amb aquell llunyà origen les comunitats neolítiques van expandint-se i, a través de la península d’Anatòlia, s’estenen pels Balcans i per les riberes del mar Egeu ben avançat el setè mil·lenni. Són petites comunitats que viuen en poblats d’una desena de cabanes i que, en créixer el nombre de les famílies que les componen, ocupen nous territoris.
A les terres de l’occident mediterrani aquests grups neolítics reben el nom de Cultura de les Ceràmiques Impreses, d’acord amb la decoració de les seves vasos feta per la impressió de la petxina de Cardium. La recent investigació sobre la Cova de l’Or ha permès determinar que la rica decoració de la ceràmica impresa presenta un ampli repertori de motius antropomorfs que es relacionen amb les pintures rupestres, singularment les dels abrics del Pla de Petracos a Castell de Castells i de la Sarga a Alcoi. Això ens confirma que les primeres comunitats neolítiques van ser les autores d’aquelles pintures rupestres i que, d’acord amb el tema central de la figura humana amb els braços alçats, les pintures i els vasos tindrien una finalitat religiosa.